VOLEM MANTENIR-NOS FORTS AL TERRITORI I CONSERVAR LA FLEXIBILITAT PER ADAPTAR-NOS ALS CANVIS
Des del 2009, Joan Moretó és el president de l'Agrupació d'Industrials del Baix Vallès (AIBV). L'empresari molletà, que fa 15 anys que ocupa el càrrec i és el setè president que ha tingut l'AIBV, explica quin ha estat el paper que l'agrupació empresarial ha desenvolupat en els darrers anys en el territori i quins són els reptes que entomen per seguir promovent el creixement econòmic del Baix Vallès quan es compleixen 50 anys de la seva fundació.
-Què suposa presidir l'Agrupació d'Industrials del Baix Vallès?
-Suposa l'oportunitat d'accedir a fòrums i de percebre la sensibilitat de cada moment entre els empresaris molt més pròxima que des d'una altra ubicació. Més enllà d'això, és un càrrec més institucional que no pas executiu. Ara celebrem el 50è aniversari i això situat en una empresa, segurament correspondria a una tercera generació i realment ha estat així. Quan es va fundar l'AIBV el secretari general, que és qui porta el dia a dia de l'agrupació era el senyor Josep Rabionet, després ho va agafar el senyor Carles Rico i el senyor Demián Tabbia agafarà el relleu. També s'ha incorporat recentment la senyora Eva Llorens, per complementar el senyor Tabbia en aquest futur immediat que s'entreveu.
-Què destacaria d'aquest mig segle?
-Qualsevol institució que dura 50 anys és perquè aporta alguna cosa útil. Segons el meu parer, l'agrupació té una funció limitada, però important. Per fer una organització que funcioni cal que hi hagi interessos comuns, sinó no duren. Les empreses les pots mirar des de dues perspectives, una seria la perspectiva d'aquella tasca a la qual es dedica (aquí hi hauria les patronals sectorials que toquen bé els problemes específi cs d'una activitat determinada) i, per altra banda, hi hauria les patronals territorials, on el nexe comú no és l'activitat, sinó el punt on estàs ubicat. Aquí és on som nosaltres. L'agrupació és petita, té l'àmbit que té, però aquest àmbit el té ben aposentat. És una institució reconeguda i valorada pels ajuntaments que són els nostres principals interlocutors. "Volem mantenir-nos forts al territori i conservar la fl exibilitat per adaptar-nos als canvis" A més, des de la pròpia agrupació col·laborem en l'estructuració del territori.
-En quin sentit?
-Per exemple, el concepte del Baix Vallès, que a poc a poc va agafant solera, una de les institucions que el consolida és la pròpia AIBV. No tenim aspiracions d'anar més enllà, però sí de mantenir-nos forts allà on estem. Això requereix un esforç permanent, perquè en el nostre àmbit hi ha una rotació d'empreses que venen i van.
-Com ajuden les empreses?
-Les ajudem de diferents formes. Per exemple, comparant totes aquelles normatives, sobretot fiscals, dels ajuntaments que afecten les empreses,tant pel que fa als paràmetres que apliquen uns ajuntaments i altres, mirant que no hi hagi discriminacions; com negociant quan es produeixen diferències d'aquest estil. amb els propis ajuntaments per evitar l'impacte que aquestes mesures pugui tenir... Una altra tasca és el propi desenvolupament del territori. És a dir, si és convenient fer una rotonda d'accés a un polígon, situacions sobretot de tipus viari que l'agrupació pot intervenir de forma satisfactòria. També hi ha una perspectiva més recent pel que fa al manteniment i desenvolupament dels propis polígons, la qual encara està en desenvolupament, que són els APEU. De fet, nosaltres tenim l'experiència de molts anys de l'Entitat de Conservació del polígon de Martorelles que ens ha fet veure la potència d'aquest model i estem ajudant en els tràmits per replicar- ho en altres polígons de l'àmbit.
-Per quin motiu?
-Per què creiem que és un model potent per tenir els polígons en bones condicions. Els ajuntaments tenen tendència, perquè els polígons no voten, que els polígons siguin una mica l'aneguet lleig del pressupost, i això pot ser una via per intentar no ser uns privilegiats, però tampoc ser els oblidats del municipi.
-Al fi nal sou la cara visible per atraure activitat econòmica...
-La indústria és l'activitat amb més potencial de generar riquesa. Avui dia, l'àmbit de l'activitat industrial amb aparença s'ha reduït i s'ha terciaritzat molt l'economia, i això en part és cert, però menys del que sembla. Perquè el que ha passat, en molts casos, és que moltes activitats que 50 anys enrere feien les pròpies empreses s'han externalitzat. Aleshores, l'empresa s'ha centrat en la seva activitat nuclear i moltes empreses que tenien fusters, pintors, netejadors, vigilants..., continuen consumint aquests mateixos serveis, però amb empreses subministradores. Per tant, si la indústria en un moment determinat té problemes, moltes d'aquestes empreses de serveis també acaben patint, perquè el seu client principal no és el client fi nal sinó les indústries. I, per tant, el potencial expansiu o depressiu de l'activitat industrial és enorme.
-Quins reptes de futur es plantegen?
-Mantenir la flexibilitat per adaptar-se als canvis que es van produint. Canvis que no ha d'impulsar l'AIBV, però sí ajudar. Per exemple, en aquest moment estem en una veritable revolució energètica. En aquests anys han de canviar moltes coses. L'AIBV ha establert convenis amb un seguit d'empreses per facilitar que els associats puguin intentar adaptar-se a aquests canvis: instal·lant parcs solars en el sostre de les indústries, electrificar flotes de vehicles, adaptar- se a normatives municipals que afecten en aquest sentit... Aquesta mena de realitats que van sorgint, l'AIBV ha de donar resposta si vol ser útil.
